Gamer

En un futur no gaire llunyà un magnat de les tecnologies de la informació ha creat la última experiència interactiva en forma de joc de guerra per ordinador mitjançant Internet. A Slayers, que és com es diu aquest joc, s’utilitzen condemnats a mort reals controlats totalment pels jugadors des de casa seva gracies a uns implants al cervell. La brutalitat de la violència gratuïta ha arribat al seu punt culminant. Així tenim que Kable, el personatge que més combats ha guanyat, te la oportunitat de fugir amb l’ajuda del seu controlador i una misteriosa organització en contra del control humà. La resta ja us la podeu imaginar.

Violencia, explosions, una mica de sexe (però no gaire, ja sabem que la sang és més tolerada a Hollywood que la sexualitat) i un argument insubstancial com és el costum en aquest tipus de produccions. Pot ser algú pensarà “aquesta historia em sona però, ¿de què?”. La resposta és Perseguido, un film de 1987 protagonitzat per Arnold Swarzenegger. Bé, l’argument no és calcat, però si que hi han suficients reminiscències com per a fer comparacions: la societat en decadència, la conspiració, la violència, la brutalitat del protagonista, la voluntat de denúncia i un llarg etcètera.

En realitat la pel·lícula no és tan violenta. Tampoc la denúncia és gaire profunda. Les motivacions de molts personatges son molt infantils. Els efectes afegits quan veiem el “joc” en primera persona, com si fóssim el jugador controlant a Kable son una mica arcaics. M’explico, hi han interferències, res de quadradets. Això, en la suposada plenitud de l’era digital, no te ni cap ni peus.

Però ja sabem que el públic objectiu d’aquestes barrabassades és poc exigent i la majoria d’adolescents que vegin Gamer sortiran encantats. Inclús pot ser que els hi falti una mica més d’acció, tal i com estan les coses, per que quedin plenament satisfets. La gent que vagi al cinema atreta per la suposada denuncia contra l'abús i la dependència de les relacions virtuals es pot sentir molt decebuda, la crítica social no passa de l'anècdota i no es profunditza gens ni mica.

Fitxa a FilmAffinity